LA VERITAT
Ha caigut l'estiu, tan fort com sempre, no se sembla gens al que he trobat ara mateix però fa uns anys, ara tot sembla molt diferent. Per a començar ara sembla que tot va caure amb la pluja constant de la ciutat, a més de tenir les persones mes prop o més lluny no l'es bé. Això fa uns anys, ara mateix, només passava per la platja per a somiar enfront del mar, ara he somiat amb tu, he somiat que tot era possible, que en veritat no trobàvem mes gent per a tancar les coses, per a fer de la vida un embullo del com no podem sortir. I en aquest somni tu ets més bella que mai, ets la dona de sempre en la meva vida, ets la noia que em trobava a la nit, amb les teves cames en el llit, sempre blaus amb la llum, com la nit, com sempre. T'estimo molt encara i no sé que fer, no sé com dir-te que segueixo esperant que alguna cosa canviï, o tot potser, necessito que coincideixis i et deixis convèncer que podem anar junts, només nosaltres, com la nit... com sempre